viernes, 7 de mayo de 2021

Títol IVDel Consell General

Article 50
El Consell General, que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla l'acció política del Govern.

Capítol I. De l'organització del Consell General

Article 51
1. Els consellers són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys. El mandat dels consellers acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució del Consell General.
2. Les eleccions s'han de celebrar entre els trenta i quaranta dies següents a la finalització del mandat dels consellers.
3. Són electors i elegibles tots els andorrans que estiguin en el ple ús dels seus drets polítics.
4. Una llei qualificada regularà el règim electoral i preveurà les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat dels consellers.

Article 52
El Consell General es compon d'un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional.

Article 53
1. Els membres del Consell General tenen la mateixa naturalesa representativa, són iguals en drets i en deures i no estan sotmesos a mandat imperatiu de cap classe. Llur vot és personal i indelegable.
2. Els consellers són irresponsables pels vots i opinions manifestats en l'exercici de les seves funcions.
3. Al llarg del seu mandat els consellers no podran ésser detinguts ni retinguts, excepte en el cas de delicte flagrant. Llevat d'aquest cas, correspon decidir sobre la seva detenció, inculpació i processament al Tribunal de Corts en Ple i el seu judici, al Tribunal Superior.

Article 54
El Consell General aprova i modifica el seu reglament per majoria absoluta de la Cambra, fixa el seu pressupost i regula l'estatut del personal al seu servei.

Article 55
1. La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General.
2. El Consell General es reuneix en sessió constitutiva quinze dies després de la proclamació dels resultats electorals i elegeix, en la mateixa sessió, el síndic general, el subsíndic general i, si és el cas, els altres membres que reglamentàriament puguin compondre la Sindicatura.
3. El síndic i subsíndic generals no poden exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets.

Article 56
1. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, convocades segons el que es prevegi en el reglament. Hi haurà dos períodes ordinaris de sessions al llarg de l'any, determinats pel reglament. Les sessions del Consell General són públiques, llevat que el mateix Consell General acordi el contrari per majoria absoluta dels seus membres.
2. El Consell General funciona en ple i en comissions. El reglament preveurà la formació de les comissions legislatives de manera que siguin representatives de la composició de la cambra.
3. El Consell General nomena una comissió permanent per vetllar pels poders de la cambra quan aquesta estigui dissolta o en el període entre sessions. La Comissió Permanent, sota la presidència del síndic general, estarà formada de manera que respecti la composició paritària de la cambra.
4. Els consellers poden agrupar-se en grups parlamentaris. El reglament preveurà els drets i deures dels consellers i dels grups parlamentaris, així com l'estatut dels consellers no adscrits.

Article 57
1. Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha de trobar-se reunit, amb l'assistència mínima de la meitat dels consellers.
2. Els acords són vàlids quan han estat aprovats per la majoria simple dels consellers presents, sense perjudici de les majories especials determinades per la Constitució.
3. Les lleis qualificades previstes per la Constitució requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell General, llevat de les lleis qualificades electoral i de referèndum, de competències comunals, i de transferències als Comuns, que requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció nacional.

Capítol II. Del procediment legislatiu

Article 58
1. La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al Govern.
2. Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens electoral nacional poden presentar proposicions de llei al Consell General.
3. Els projectes i les proposicions de llei han d'ésser examinats pel Ple i per les comissions en la forma que determini el reglament.

Article 59
Mitjançant llei, el Consell General pot delegar l'exercici de la funció legislativa al Govern, la qual en cap cas podrà ésser subdelegada. La llei de delegació determina la matèria delegada, els principis i les directrius sota els quals haurà de regir-se el corresponent decret legislatiu del Govern, així com el termini dintre del qual haurà d'ésser exercida. L'autorització preveurà les formes parlamentàries de control de la legislació delegada.

Article 60
1. En casos d'extrema urgència i necessitat, el Govern podrà presentar al Consell General un text articulat perquè sigui aprovat com a llei, en una votació de totalitat, en el termini de quaranta-vuit hores.
2. Les matèries reservades a llei qualificada no poden ésser objecte de delegació legislativa ni del procediment previst a l'apartat 1 d'aquest article.

Article 61
1. La iniciativa del Projecte de llei del pressupost general correspon exclusivament al Govern, que ha de presentar-lo per a l'aprovació parlamentària, com a mínim, dos mesos abans de l'expiració dels pressupostos anteriors.
2. El projecte de llei del Pressupost General té preferència en la seva tramitació respecte a d'altres qüestions i es tramitarà d'acord amb un procediment propi, regulat en el reglament.
3. Si la Llei del pressupost general no és aprovada abans del primer dia de l'exercici econòmic corresponent, es considera automàticament prorrogat el pressupost de l'exercici anterior fins a l'aprovació del nou.
4. La Llei del pressupost general no pot crear tributs.
5. La Comissió de Finances del Consell General revisarà anualment el compliment de l'execució pressupostària.

Article 62
1. Els consellers i els grups parlamentaris tenen dret d'esmena als projectes i a les proposicions de llei.
2. El Govern podrà sol.licitar que no es debatin aquelles esmenes que comportin increment de despeses o disminució d'ingressos en relació amb els previstos a la Llei del Pressupost General. El Consell General, per majoria absoluta de la cambra, podrà oposar-se a aquella sol.licitud amb una moció motivada.

Article 63
Aprovada una llei pel Consell General, el síndic general en donarà compte als coprínceps perquè, entre els vuit i quinze dies següents, la sancionin, promulguin i n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Capítol III. Dels tractats internacionals
Article 64
1. Els tractats internacionals han d'ésser aprovats pel Consell General per majoria absoluta de la Cambra en els casos següents:
a) Tractats que vinculin l'Estat a una organització internacional.
b) Tractats relatius a la seguretat interior i a la defensa.
c) Tractats relatius al territori d'Andorra.
d) Tractats que afectin els drets fonamentals de la persona regulats al Títol II.
e) Tractats que impliquin la creació de noves obligacions per a la Hisenda Pública.
f) Tractats que creïn o modifiquin disposicions de naturalesa legislativa o que requereixin mesures legislatives per a llur execució.
g) Tractats que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària.
2. El Govern informarà el Consell General i els Coprínceps de la conclusió dels altres acords internacionals.
3. Per a la denúncia dels tractats internacionals que afectin les matèries enumerades a l'epígraf 1 també caldrà l'aprovació prèvia de la majoria absoluta de la Cambra.

Article 65
Per als interessos del poble andorrà, del progrés i de la pau internacionals, es podran cedir competències legislatives, executives o judicials sempre que sigui a organitzacions internacionals i per mitjà d'un tractat que ha d'ésser aprovat per una majoria de dues terceres parts dels membres del Consell General.

Article 66
1. Els coprínceps participen en la negociació dels tractats que afectin les relacions amb els Estats veïns quan versin sobre les matèries enumerades en els apartats b), c) i g) de l'article 64.1.
2. La representació andorrana que tingui per missió negociar els tractats assenyalats en el paràgraf anterior, comprendrà, a més dels membres nomenats pel Govern, un membre nomenat per cada copríncep.
3. Per a l'adopció del text del tractat caldrà l'acord dels membres nomenats pel Govern i de cadascun dels membres nomenats pels coprínceps.

Article 67
Els coprínceps són informats dels altres projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del Govern, poden ésser associats a la negociació si així ho exigeix l'interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu parlamentària.

Capítol IV. De les relacions del Consell General amb el Govern

Article 68
1. Després de cada renovació del Consell General, en la primera sessió, que se celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedirà a l'elecció del cap de Govern.
2. Els candidats han d'ésser presentats per una cinquena part dels membres del Consell General. Cada conseller només pot avalar una candidatura.
3. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria absoluta del Consell General.
4. En el cas que fos necessària una segona votació tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a cap de Govern el candidat que obtingui més vots.
5. El síndic general comunicarà als coprínceps el resultat de la votació perquè el candidat elegit sigui nomenat cap de Govern i en contrasignarà el nomenament.
6. S'ha de seguir el mateix procediment en els altres supòsits en què quedi vacant el càrrec de cap de Govern.

Article 69
1. El Govern respon políticament davant del Consell General de manera solidària.
2. Una cinquena part dels consellers poden presentar una moció de censura, per mitjà d'un escrit motivat, contra el cap de Govern.
3. Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies posteriors a la presentació de la moció i en la forma que determini el reglament, es procedirà a una votació pública i oral. Perquè la moció de censura prosperi, caldrà el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General.
4. Si la moció de censura és aprovada, el cap de Govern cessa. Tot seguit es procedirà segons el que preveu l'article anterior.
5. No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de Govern.
6. Els consellers que hagin presentat una moció de censura no en poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any.

Article 70
1. El cap de Govern pot plantejar davant del Consell General la qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència especial.
2. La confiança es considera atorgada quan, en una votació pública i oral, obtingui la majoria simple. En cas de no obtenir aquesta majoria el cap de Govern ha de presentar la seva dimissió.

Article 71
1. El cap de Govern, després d'una deliberació amb el Govern, i sota la seva responsabilitat, pot demanar als coprínceps la dissolució anticipada del Consell General. El decret de dissolució ha de fixar la convocatòria de les eleccions d'acord amb l'article 51.2 de la Constitució.
2. La dissolució no pot efectuar-se si s'està tramitant una moció de censura o s'ha declarat l'estat d'emergència.
3. Cap dissolució no pot efectuar-se abans que hagi transcorregut un any des de les eleccions anteriors.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Preàmbul

  El poble andorrà, amb plena llibertat i independència, i en exercici de la seva pròpia sobirania, Conscient de la necessitat d'adequar...